![]() |
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa |
LA CREACIÓ DEL PARC NATURAL
El creixement urbà i industrial que va experimentar la regió als anys setanta va comportar tot un seguit d'agressions greus: les extraccions de lapil.li (anomenat greda localment), la pol.lució de rius i torrents, els abocadors incontrolats i, sobretot, un creixement urbanístic mancat de planificació i poc respectuós amb l'entorn natural. Tot plegat amenagava d'una manera seriosa el conjunt dels seus valors naturals.
La necessitat de protecció d'aquest espai natural va desencadenar un seguit de mobilitzacions socioculturals que van culminar l'any 1982 quan el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa. L'objectiu era protegir-ne els valors geològics, botànics i paisatgístics, i fer compatible la conservació de la zona amb el seu desenvolupament econòmic. Posteriorment, la Llei 12 de 1985, d'espais naturals de Catalunya, va requalificar-lo com a parc natural. El Parc Natural és gestionat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Aquest espai protegit té unes 12.000 ha on viuen prop de 40.000 persones distribuïdes en 11 municipis. Al seu interior hi ha 26 reserves naturals que, amb un grau de protecció més gran, preserven els cons volcànics de major interès, les colades de lava, i la fageda d'en Jordà. És la regió volcànica més ben conservada de la península Ibèrica i una de les més representatives de l'Europa continental.
EL VULCANISME
Gairebé una quarantena de cons volcànics es localitzen al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, la major part dels quals se situen al fons de les valls, però també n'hi ha d'adossats als vessants de les serres o en les seves carenes. Les colades de lava que van emetre es van escolar seguint el pendent, van ocupar els cursos dels rius, van reblir les valls i les van convertir en planeres i molt fèrtils. El vulcanisme és doncs un poderós agent modificador del relleu i ha condicionat la distribució dels assentaments humans a la comarca. Les manifestacions volcàniques s'han anat produint a la zona des de fa uns 350.000 anys, amb períodes d'inactivitat de milers d'anys. Actualment, ens trobem en un d'aquests períodes d'inactivitat i no es descarta la possibilitat que en un futur es reprengui l'activitat eruptiva a la zona.
| ELS 40 VOLCANS | ||
| 1 Volcà de la Canya | 14 Volcà del Montsacopa | 27 Volcà de Comadega |
| 2 Volcà d'Aiguanegra | 15 Volcà de Montolivet | 28 Volcà del Puig Subià |
| 3 Volcà del Cairat | 16 Volcà de Can Barraca | 29 Volcà de Rocanegra |
| 4 Volcà de Repàs | 17 Volcà del Puig Astrol | 30 Volcà de Simon |
| 5 Volcà de Repassot | 18 Volcà de Pujalós | 31 Volcà del Pla sa Ribera |
| 6 Volcà de Claperols | 19 Volcà del Puig de la Garsa | 32 Volcà de Sant Jordi |
| 7 Volcà del Puig de l'Ós | 20 Volcà del Croscat | 33 Volcà del Racó |
| 8 Volcà del Puig de l'Estany | 21 Volcà de Cabrioler | 34 Volcà de Fontpobra |
| 9 Volcà del Puig de Bellaire | 22 Volcà del Puig Jordà | 35 Volcà de la Tuta de Colltort |
| 10 Volcà de Gengí | 23 Volcà del Puig de la Costa | 36 Volcà de Can Tià |
| 11 Volcà del Bas de les Tries | 24 Volcà del Puig de Martinyà | 37 Volcà de Sant Marc |
| 12 Volcà de les Bisaroques | 25 Volcà del Puig de Mar | 38 Volcà del Puig Roig |
| 13 Volcà de la Garrinada | 26 Volcà de Santa Margarida | 39 Volcà del Traiter |
| 40 Volcà de les Medes | ||